Quinze aforismos de Carles Camps Mundó traduzidos do catalão por Josep Domènech Ponsatí
Carles Camps Mundó (Cervelló, Baix Llobregat, 1948): poeta catalão.
Os quinze aforismos fazem parte do livro Memòria de la inquietud [Memória do desassossego]: Editorial Afers, 2017.
Josep Domènech Ponsatí nasceu em Sant Feliu de Guíxols (Catalunha) em 1966. Autor de 5 livros de poesia (Cap a un dic sec, Desdiments, vencedor do prêmio Màrius Torres, Apropiacions degudes & Cia, finalista do prêmio Gabriel Ferrater, El Càcol, vencedor do prêmio Gabriel Ferrater, e Preqüela. Quanto à tradução, Rubem Fonseca, Milton Hatoum, Armando Freitas Filho, Clarice Lispector, Bruno Zeni, Josué Guimarães, Ronald Polito, Cristovão Tezza, Maria Valéria Rezende, Campos de Carvalho, Lima Barreto, Marilene Felinto e Graciliano Ramos são uma boa dúzia de frade.
***
¡Quina espantosa soledat, la d’un sol Déu!
/
Que solidão medonha, a de um único Deus!
*
La Veritat n’és l’absència.
/
A Verdade é a ausência dela.
*
Una poètica que s’afirma com a Veritat deixa de ser poètica per ser dogma. Ja no demana lectors, sinó fidels.
/
Uma poètica que se afirma como Verdade deixa de ser poética para ser dogma. Não pede mais leitores, e sim fiéis.
*
La frase aguda en lloc de la frase fonda: la liquidació de la literatura i l’entronització de la publicitat.
/
A frase aguda em vez da frase profunda: a destruição da literatura e a entronização da propaganda.
*
Admiració si no implica submissió.
/
Admiração se não implica submissão.
*
El sentit últim de les paraules no és pas dir les coses, sinó dir-se en les coses.
/
O sentido último das palavras não é dizer as coisas, mas se dizer nas coisas.
*
L’escriptura inspirada és relativament fàcil d’obtenir. Només cal posar-se els dits al coll del llenguatge i començar a perbocar fins a quedar descansat. Quatre retocs retòrics i… voilà! La consciència reflexiva és un art molt més difícil. El de les paraules amb consciència de conflicte.
/
A escrita inspirada é relativamente simples de atingir. Apenas é preciso colocar os dedos na garganta da linguagem e começar a golfar até ficar descansado. Alguns retoques retóricos e… voilà. A consciência reflexiva é uma arte bem mais difícil. O das palavras com consciência de conflito.
*
Els records són els nostres morts. Les nostres morts.
/
As lembranças são os nossos mortos. As nossas mortes.
*
L’èxtasi del llenguatge és el raonament. La culminació de l’excitació de les paraules.
/
O êxtase da linguagem é o raciocínio. O ponto culminante da excitação das palavras.
*
Una bona novel·la és la que en la lectura –en el goig de la lectura− et fa oblidar l’argument. És a dir, la que “argumenta” en el llenguatge mateix.
/
Um bom romance é aquele que na leitura –no prazer da leitura− faz te esquecer o argumento. Isto é, aquele que “argumenta” na própria linguagem.
*
Només es pot dir allò que es diu. Si hi ha res més a dir que no es diu és que no pot dir-se.
/
Só dá pra dizer o que se diz. Se tem mais pra dizer que não se diz é que não dá pra dizer.
*
¡Tens tan cansada l’esperança! Només te’n queda la fatiga de l’espera.
/
Você tem tão cansada a esperança! Apenas resta a fatiga da espera.
*
Per escriure no n’hi ha prou, de sentir; sobretot, s’ha de saber: saber què.
/
Para escrever não basta sentir; sobretudo tem que saber: saber o quê.
*
No ens vulguis convèncer de les bondats de la teva poesia; limita’t a fer poemes convincents.
/
Não queira nos convencer das bondades da sua poesia; limite-se a fazer poemas convincentes.
*
¿Per què no recordo res més que records? ¿I tota la resta?
/
Por que só lembro das lembranças? E o resto?
__________
Carles Camps Mundó: